El pirata
Malaveu
El pirata Malaveu era el terror dels Set Mars. No hi havia vaixell que no el temés, i la seva pròpia tripulació vivia escagarrinada de pensar que, si el feien enfadar, faria un dels seus crits terribles. I és que el Pirata Malaveu cridava com un animal. Quan s'enfadava, es posava vermell fins a les orelles, se li inflaven les venes del coll i aleshores deixava anar un crit que se sentia a milles de distància.
Vet aquí que un dia, però, el
nostre pirata es va llevar afònic. El dia anterior havia estat
dur, s'havia hagut d'enfadar moltes vegades amb la tripulació i
havia fet més crits del compte. Però quan es va llevar aquell
matí i va intentar fer un crit perquè li duguessin l'esmorzar,
va adonar-se de com de gros era el seu problema: no tenia gota de
veu.
Aquell dia va passar-lo com va
poder, fent veure que no s'adonava de les coses que els seus
mariners feien malament per no haver-los de renyar. Confiava que
ningú no s'adonaria del seu problema. Però l'endemà es va
tornar a allevar igual, i es va començar a preocupar.
Finalment, al cap de tres dies, ja
molt amoïnat per això que li estava passant, va decidir anar a
consultar el Gran Savi dels Oceans, patró dels Pirates. Però no
sabia on vivia. Es va dirigir, per tant, cap a la taverna, amb la
idea de fer investigacions: potser algú d'allà li podria dir on
trobar el Gran Savi.
La taverna era plena: gent de tota mena, com solen ser les tavernes dels pirates. L'ambient, fosc i carregat de fum; arreu se sentien crits, i de tant en tant alguna baralla.
El Pirata, amb una capa amb
caputxa per no ser reconegut es va dirigir al taulell i va
adreçar una nota a l'amo. “Busco el Gran Savi dels Oceans.
Sap qui em podria ajudar?”.
L'amo va aixecar la vista per
veure qui era que el demanava. No va poder reconèixer qui era,
aquell encaputxat, però li va dir que probablement el Vell
Golatorta, que seia al dins de la sala, sabria donar-li'n raó.
Així que cap allà és on va anar en Malaveu.
Trobada a la Taverna.
En Golatorta era un vell corsari ja retirat, que passava les hores mortes de la seva vellesa a la taverna. Sense ni aixecar el cap, es va dirigir a l'encaputxat dient-li:
- Hola, Malaveu feia temps que no es vèiem.
- Com saps el que sóc jo?- va xiuxiuejar en Malaveu desconcertat, amb la poca veu que tenia.
- Fa anys que m'arrossego per aquest món- va respondre en Golatorta- Pràcticament et vaig veure néixer, Malaveu. Seu aquí amb mi. Veig que t'has quedat sense veu...
En Malaveu es va asseure avergonyit.
- Sí, ja veus... ni mig crit no em surt.
- Ja es veia a venir, Malaveu, no et cuides.
En Malaveu se'l va mirar encuriosit.
-Què vols dir?
- Per començar- va dir el corsari-
fixa't com són els llocs on passes l'estona. Mira al teu voltant.
El Pirata va fer una repassada ràpida al seu voltant.
Una colla de pinxos cantaven a
crits en un racó. De fet, allà hi havia tant soroll que era
impossible parlar sense crits. Un altre mariner, més enllà,
prenia un refresc amb un munt de gel. Al seu costat, un company
prenia una beguda molt calenta sense esperar que se li refredés.
I l'alcohol circulava en grans quantitats: vi, rom, licors.. A
tot arreu hi havia una bona colla de pirates que fumaven, i
tothom es veia obligat a empassar-se el seu fum, en aquell local.
- Potser tens raó. No m'he cuidat gaire la veu, aquest últims anys..- va dir en Malaveu, amb el seu filet de veu.
- No estaria malament que comencessis per aquí. Tractar tan malament les teves cordes vocals no et fa cap favor...
En Malaveu va sospirar.
- I saps on podria trobar en Gran Savi dels Oceans?
- Ningú no ho sap. Però podries provar sort pels mars del Gel Etern. Vaig sentir dir que algú l'havia vist per allà. En qualsevol cas, allà hi trobaràs la Dama del Glaç, que potser te'n sabrà dir alguna cosa...
el pirata Malaveu es va mirar agraït el vell mariner.
- Moltes gràcies, Golatorta. Així ho faré,. I no oblidaré el que m'has dit.
I a amb aquestes paraules va
abandonar el local de nou i es va dirigir cap al seu vaixell.
Els Mars del Gel Etern.
Els Mars del Gel Etern estaven a vint dies de viatge sempre cap al Sud. Eren un paratge completament desert, uns mars plens de petites illes de glaç, on el silenci regnava. La tripulació d'en Malaveu ca dirigir-s'hi, i a mida que s'hi acostaven els anava envaint la sensació de por. Aquell silenci no els acabava de fer el pes. I aquell fred tan gran...
A poc a poc, un darrer l'altre, els mariners de'n Malaveu van anar caient malalts. El primer va ser el coll; després en van venir dos que van agafar mal d'orella, u d'un altre una bona grip. La tos va fer estralls: pocs es van estalviar una bona bronquitis. Per sort, en Malaveu s'havia recordat de passar abans per l'apotecari i duia remeis per a tothom. Per la seva veu, però, no havia trobat res. No semblava que millorés de cap de les maneres. Al cap de tres dies de navegar perduts entre el gel i el vent glaçat, van veure com, en un illot blanc, s'aixecava el meravellós palau de la Dama del Glaç.
El palau era tot blanc. La llum hi entrava suau i esblanqueïda per tot de finestres de gel que ho omplien, de dalt a baix, unes parets altíssimes, i es reflectia en els milers de cristalls de gel que omplien l'estança. Al fons, damunt d'un tron de glaç, la Dama del Glaç, seia altiva.
- Hola Malaveu. No esperava veure't per aquí. No em deus pas venir a robar...
El pirata no es sabia avenir que la Dama el conegués.
- No- va dir el Pirata, forçant la veu prima que li quedava.- Vinc a demanar-te ajuda. Ja veus que tinc un problema.
Les rialles de la Dama de Glaç van retrunyir per tot el palau.
- I pensar que ets famós per la teva veu i potència dels teus crits! què, faràs Malaveu, quan tothom sàpiga com ha quedat la teva veu?
En Malaveu va fer cara de terror.
- No ho ha de saber ningú. Precisament et vull demanar que m'ajudis a recuperar-la. Tu deus saber on trobar el Gran Savi dels Oceans.
La Dama del Glaç va fer una pausa, mirant-se en Malaveu de dalt a baix.
- Ningú no ho sap, on es troba.
- I no em pots ajudar?
- D'entrada et donaré un consell: no sé si t'has adonat que en aquesta terra hi fa un fred que pela.
El pirata, arrupit com estava, va forçar un somriure. Com volia que no se n'hagués adonat!
- Com se t'acudeix, Malaveu amb aquest fred i aquest vent sense cobrir-te el coll? El gran Malaveu, posseïdor de grans tresors i magnífiques riqueses, no té una trista bufanda amb què cobrir-se quan fa fred?
En Malaveu es va adonar que tenia raó. Tenia una bufanda a l'armari, i ell anava pel món amb el coll destapat.
- I els peus Malaveu? Sota les
palmeres del tòpic està bé, anar descalç, però no en terres
de fred. Aquests mitjons que dus són prims i plens de forats. No
ho saps, que si agafes fred als peus la teva veu estarà perduda?
No no ho sabia. Va decidir que
quan tornés al vaixell es canviaria la roba i s'abrigaria més.
Potser la Dama de Glaç tenia raó: seria difícil recuperar la
veu, si no vigilava més amb aquestes coses...
- Pel que fa al Gran Savi...- va continuar la Dama- prova de trobar-lo a l'illa dels Micos Cridaners. tinc entès que hi passa temporades.
El Pirata Malaveu havia estat alguna vegada en aquella illa, i no li havien quedat ganes de tornar-hi.
- És un lloc terrible, Dama...
- Sí però tu bé deus voler
recuperar la veu...
L'Illa dels Micos Cridaners.
El Pirata Malaveu, va tornar al
seu vaixell, on tota la tripulació l'esperava. Els hi va
explicar, intentant dissimular el seu filet de veu, que volia
embarcar-se cap a l'Illa dels Micos cridaners. Tots els mariners
de la seva tripulació, alhora, van tremolar de por. Tots sabien
que era una illa terrible on gairebé ningú en sortia viu. Era
una illa habitada per tot de micos cridaners, no podies fer
un pas sense sentir els seus crits ensordidors, era gairebé
impossible de sobreviure-hi. Però, tot i això, el vaixell
del Malaveu es va fer cap a l'Illa.
Al cap d'uns cinc dies, van començar a sentir aquells xiscles ensordidors, era evident que s'estaven acostant a l'Illa.
Un cop a l'Illa dels Micos
cridaners, el Pirata Malaveu va baixar tot sol del vaixell, ja
que els seus mariners no s'atrevien a anar amb ell.
El Pirata va anar caminant per la
platja i just al costat de la platja, es veia el bosc de palmeres,
i arbres molt alts, bardisses, i herbes salvatges. Per trobar el
Savi dels Mars havia de travessar el bosc.
Mig esporuguit, el Pirata, va anar
caminant bosc endins, mentre li anaven passant arran de barret
els micos cridaners. Cridaven tant fort, que era impossible
sentir res més. El Pirata Malaveu, va començar a tenir mal de
cap, els crits se li posaven dins del cervell de mala manera. Va
intentar preguntar a un dels micos si sabia on era el Gran Savi
dels Mars, però el mico li va respondre a crits, sense entendre
res de res del que li estava dient. El Pirata, va preferir seguir
caminant sense preguntar res més.
Finalment, després de caminar una bona estona llarga, va veure una barraca construïda amb branques d'arbres i fulles de palmeres, envoltada amb una tanca plena de rosers. En un cartell molt antic que hi deia: Casa del Gran Savi dels Mars. Toqueu la campana.
En Malaveu va tocar la campana que estava penjada de la branca d'un arbre. Va intentar cridar al Gran Savi, però només li sortien paraules entretallades, i a més era impossible que el Gran Savi el sentís, ja que encara estaven envoltats pels micos cridaners.
Al cap d'una estona, va sortir de casa seva el Gran Savi, caminant a passets, perquè ja era molt vell. Li va obrir la porta al nostre Pirata i el va deixar entrar a dins a casa seva. Tot dient.
- Passa Malaveu dins de casa, feia dies que t'estava esperant.
El Pirata va quedar ben parat que el Gran Savi sabés que ell l'aniria a veure, però tampoc era estrany ja que el gran Savi dels Mars ho sabia tot.
- A veure Malaveu, quin és el teu problema?
El Pirata, que a mesura que passaven els dies s'anava avergonyint més del seu filet de veu va respondre:
- Et vinc a cercar a tu, Gran Savi dels Mars, perquè m'ajudis a recuperar la meva veu.
- Ai, Malaveu, ja sabia que algun dia vindries a mi a demanar-me ajuda. Amb el que arribaves a cridar, no m'estranya que hagis perdut la veu. Has de saber, que no cal cridar per parlar amb les persones, sinó mira aquests micos que viuen en aquesta illa, oi que et fan venir mal de cap de tant com criden?
- Sí, és veritat, fan venir molt mal de cap. però, Gran Savi si no crido els meus mariners no em fan cas.
- Potser has provat de parlar-hi amb tranquil·litat, amb veu normal alguna vegada?
El Pirata s'ho va rumiar una estona, i va veure que tenia raó, que mai havia intentat parlar sense crits als seus mariners..
- Té raó Gran Savi, mai he intentat parlar amb ells sense crits.
- Doncs, podries començar per aquí, parlar pausadament i sense crits. No cal cridar perquè t'escoltin.
- Molt bé, Gran Savi, així ho faré a partir d'avui. Però, a part d'això, em podria ajudar a retrobar la meva veu?
El Gran Savi, es va passejar per dins la seva casa, que tenia plena de prestatgeries amb llibres de tota mena. Va treure un gran paper molt gastat, que semblava una mena de mapa del tresor, i li va entregar al Pirata Malaveu.
- Primer, abans de tot, hauràs de trobar els tres fragments perduts de la Pedra del Bon Fer. Un cop l'hagis aconseguida, la teva veu tornarà. Mira aquest és el Mapa de la recerca de la veu, t'ajudarà a guiar-te.
El Pirata Malaveu li va canviar la cara per moments, començava a veure el final de la seva agonia sense veu.
- Gràcies Gran Savi dels Mars!
I així mateix, el Pirata Malaveu
va tornar al vaixell, amb el mapa i amb l'esperança que el
retorn de la seva veu estava més aprop.
Forat del vent
Segons el mapa que li havia donat el Gran Savi, al primer lloc que havia de cercar era el Forat del vent, una zona del planeta on bufava un vent molt fort i on era molt difícil accedir-hi. Navegant sota el sol, sota la lluna, amb núvols de tempesta i onades, el vaixell del Pirata va arribar al Forat del Vent.
El Pirata Malaveu, ja s'havia preparat com li havia dit la Dama del Glaç, i anava ben abrigat, ja que això del Forat del Vent, sonava que seria un lloc fred.
Va baixar a terra ferma, per anar a explorar el Forat del Vent, i es va trobar el el Guardià del Forat del Vent, que va reconèixer de seguida al Pirata Malaveu.
- Benvingut al meu reialme, estimat Malaveu.
- Moltes gràcies per rebre'm. Estic buscant un fragment de la Pedra del Bon Fer, que m'han dit que està amagada en les seves terres.
- Qui t'ha dit aquest secret, guardat en pany i clau des de fa desenis?
- M'ha ha dit el Gran Savi dels Mars, m'ha donat aquest mapa, per tal que el pugui trobar.
- Molt bé, jo sé on és, però primer hauràs de passar unes proves.
El Pirata Malaveu va dir que
estava disposat a passar les proves que fessin falta, per tal de
poder recuperar la seva veu perduda.
- Primer de tot, t'hauràs de
mocar, com vols respirar bé si tens els nas ple de mocs? que no
ho veus que és impossible agafar aire amb aquest nas tan tapat?
El Pirata Malaveu, va treure un mocador que portava sempre a la butxaca i es va començar a mocar, es va natjar molt bé les narius. Primer una, després l'altre. Ara sí que va poder agafar aire amb molta més normalitat.
- Ostres, ara sí que puc respirar millor.
- Molt bé, doncs, la primera prova serà. A veure si ets capaç d'aguantar aquest paper de seda amb el nas.
- Amb el nas? això és molt fàcil!
I se'l va aplanar contra el nas, trencant el paper.
- No, no, l'has d'aguantar amb l'aire del nas, ja veuràs.
Se'l va posar al nas, va inspirar, i el paper es va aguantar.
El Pirata Malaveu, va fer el mateix, i també se li va aguantar. Cada vegada feia una inspiració més llarga, i el tenia més estona enganxat.
- Molt bé!, ara intenta respirar, sense pujar les espatlles.
- Això és impossible.
Va començar a intentar a respirar sense moure les espatlles, i no podia. Fins que el Guardià del Forat del Vent li va dir que es fixés amb la manera que tenia d'agafar l'aire i li va dir que s'estirés a terra, es toqués la panxa i veiés com s'inflava la panxa com un globus.
El Pirata Malaveu, va veure que cada vegada podia respirar millor, se l'inflava la panxa. Cada vegada podia agafar més aire, i el deixava anar a poc a poc.
- Molt bé, has superat les dues proves del guardià del Forat del vent. Per tant ara et donaré aquesta clau que obre el cofre on està amagada el fragment de Pedra del Bon fer que tan busques. Hauràs d'entrar dins les entranyes del Forat del vent, allà d'on surten tots els vents del món.
Li va lliurar una clau enorme, i just darrera del Guardià del Forat del Vent, va aparèixer una Gran Porta dels Vents, la clau entrava perfectament i va poder obrir-la.
Es va trobar dins una sala immensa, de molts colors i va començar a sentir el soroll del vent de nord que feia: txuuuuuuum, i després va sentir el soroll del vent del sud que feia: ziiiiiiiiiiiim... Més tard va poder escoltar el vent de l'est que feia, ni més ni menys, que zim, zam, zim, zam i finalment el vent de l'oest, que feia un tímid però potent: ts, ts, ts.
El Pirata va començar a tenir por, però només una mica, va caminar fins al fons de la sala i va veure un trosset de Pedra brillant i petita, semblava de purpurina, i se la va posar a la butxaca. I de fons, va sentir una veu dolça i suau com la mel, que li deia:
- El primer tros de fragment del bon fer agafaràs, i de totes les coses bones t'en recordaràs.
Si fa fred, amb la bufanda et
taparàs, mai cap crit fort pronunciaràs, el nas ben net i polit
sempre tindràs per poder respirar sense mai parar.
El Pirata estava molt content, ja havia aconseguit un dels tres fragments de la Pedra del bon fer, a més havia passat les proves del guardià del Forat del Vent. Ara podria dir que era un dels Pirates més valents de tots els mars.
Però, encara li quedaven dos
fragments, i no podia perdre el temps. Els havia de trobar com
més aviat millor!
Els Pantans de la son
Els marines del vaixell del Pirata
Malaveu, no entenien el gran canvi d'humor del seu capità, ni el
seu gran entusiasme per aquella recerca de pedres “màgiques”.
No entenien que fos tan important per ell, si ni tan sols era un
tresor valuosísim, però tot i això, anaven a tota vela. Pocs
dies després de la troballa del primer fragment, van arribar a
la terra dels Pantans de la Son.
Deien que dins aquells pantans hi
vivien bèsties mil·lenàries, que havien quedat adormides dins
les aigües pantanoses. Aquelles aigües tenien un poders
adormidors que podien fer que una persona quedés adormida durant
molt temps, sense que aquesta se n'adonés.
El Pirata Malvaeu, no tenia por a
aquestes llegendes, ell el que volia era recuperar, de totes
totes, la seva veu. Es va anar acostant al pantà, i de cop i
volta, va començar a sentir una música suau, dolça. Sense
voler, es va començar a notar molt relaxat, no va poder evitar
estirar-se al terra. Per la seva sorpresa, el terra no era gens
dur, ni gens fred. S'hi estava molt bé. Va tancar els ulls, i va
començar a somiar coses agradables.
Somiava que estava estirat en una platja paradisíaca, envoltat de palmeres, amb una brisa suau. Sentia de lluny l'oreig suau de les onades del mar. Estava tan relaxat. Després va somiar que estava sobre un núvol, molt suau i flonjo. Aquest núvol es va començar a moure, suaument. I va començar a viatjar per sobre paisatges bellíssims. Va passar per sobre un paisatge verd de primavera, per sobre d'un camp de roselles, altra vegada pel costat d'una platja paradisíaca... Mentre, el Pirata es va adonar que la música dolça s'anava acabant. Es va començar a desvetllar, a poc a poc, va obrir les perpelles, es va recolçar una mica amb els braços, i finalment es va aixecar. Va estirar els braços ben estirats i va fer un gran badall. Aleshores, va recordar que feia molt temps que no es notava tan tranquil.
Pausdament, encara enmig del seu somni, va continuar el seu camí pel costat del pantà. Fins que va arribar en un punt on hi havia un gran penya-segat, no podia avançar més. De cop i volta va sentir aquella música suau, i va veure, de lluny, la imatge de la Dama del Glaç. El Pirata, pensava que tornava a somiar, però no, era una imatge real. La Dama del Glaç, s'acostava volant com si fos una fada bona. Es va parar just davant del Pirata Malaveu i li va dir:
- Ens tornem a veure estimat Malaveu.
- Què hi fas aquí Dama? no vivíeu als Mars del Gel Etern?- va dir, aquesta vegada el Pirata, parlant pausadament.
- Sí, tens raó visc allí, però pensa que jo sóc de la família de les fades i em puc desplaçar d'un lloc a un altre, volant, sense perdre massa el temps.
- I què hi heu vingut a fer a un lloc com aquest Dama? No sap que aquí hi viuen éssers monstruosos?- va advertir el Pirata a la Dama.
- Sí, esclar que sé que aquí hi viuen mostres. Pero sàpigues que estan tots ben adormits. Són monstres molt passífics i tranquils. De tant en tant, els vinc a visitar. Però a part d'això, he vingut per veure't a tu Pirata Malaveu.
- A mi?
- Sí, veig que estàs molt més tranquil. Has deixat anar la teva imaginació, t'has estirat i relaxat. No notes que ara estàs més bé?
- I tant! he somiat coses meravelloses, que estava a la platja que....
- Sí, sí, ja em puc imaginar el què has somiat. M'alegro molt que estiguis aprenent tantes coses. Com a recompensa, jo mateixa t'entregaré el segon fragment de la Pedra del Bon fer.
La Dama del Mar del Gel etern, va
treure una pedreta igual que la que havia trobat al Forat del
Vent. I aquesta també va venir acompanyat d'una música i una
veu meravellosa: El segon fragment de la Pedra del Bon fer
trobaràs, i de les coses bones te'n recordaràs, relaxar-se el
millor que pots fer, per després sentir-se bé.
Un cop El Pirata va tenir el segon
fragment de la Pedra a les seves mans, la Dama del Glaç, va
desaparèixer envolcallada d'un núvol de pols de gel.
El Pirata Malaveu se'n feia creus,
amb pocs dies havia aconseguit dos fragments de la Pedra del Bon
Fer. Només li faltava un fragment, les aventures encara no s'acabaven.
Va fer camí, aquesta vegada més ràpid, sense adormir-se, fins arribar a la seva embarcació. Van hissar les veles i es van endinsar a alta mar.
Illa de les Transformacions
Aquesta última destinació, era la més desconeguda pel nostre Pirata Malaveu. Mai havia sentit a parlar d'una Illa amb aquest nom tan característic. Van trigar alguns dies més del compte a trobar-la, ja que es van perdre un parell de vegades. El mapa que els havia donat el Gran Savi dels Mars, era una mica vell i a vegades es confonien algunes indicacions. Però els Pirates saben guiar-se amb el sol, les estrelles i la lluna i finalment van arribar-hi.
Era una Illa petita i molt verda, amb un llac immens cristalí al bell centre.
En Malaveu tenia moltes ganes de baixar a descobrir l'últim fragment que li restava. L'última peça del trencaclosques que tornaria a donar forma a la seva veu esquedada.
Així que va baixar tot decidit, i va topar de cares amb un personatge tot curiós. Una espècie de Nan entremeliat.
- Hola Pirata Malaveu, has trigat molt a venir.
- Caram! Tu també em coneixes!
- De fa molt temps, jo veig a tothom, sóc un Nan màgic.
Va dir això, i va desaparèixer. Flop. Ja no hi era. Flop. Tornava a aparèixer.
- Vols jugar amb mi?- li va dir tot somrient.
- T'he de dir que sí, m'imagino?- el va mirar fixament.
- No tens més remei....
El nan va tocar el cap del Pirata Malaveu, i de cop i volta, el Pirata Malaveu, va començar a dibuixar números amb el cap.
- Vinga Malaveu, fes el número 1, 2, 3, 4....
El Malaveu, dins l'encanteri del Nan màgic entremeliat, va començar a fer els números amb el cap. Anava notant com el coll se li relaxava.
- Ara... plim! amb les mans faràs com si et nategessis la nuca, molt a poc a poc.
I el Pirata Malaveu ho va començar a fer, ja que estava dins l'encanteri del nan màgic.
- Ara... farem una cometició.. a veure qui guanya.
El Pirata Malaveu no va deixar acabar de parlar al nan màgic i va esclatar a riure:
- Ja ja ja, com vols guanyar-me, si sóc molt més fort que tu, ja ja...
- No deixis de riure Malaveu, que el concurs és a veure qui fa el somriure més gran i preciós del món. D'orella a orella.
El Pirata s'ho estava passant d'allò més bé, podia fer un somriure increïblement ample, definitivament va guanyar el nostre pirata.
- Moltbé, has guanyat. Però segur que no te saps arribar la llengua al nas, ni a la barbeta.
I van continuar la competició. Del que no s'estava adonant el Pirata, era que en nan havia deixat de fer màgia. Ara el Pirata s'ho passava bé sense necessitat de màgia.
Van començar a obrir i tancar els ulls, a fer moeques divertides: llavis petoners...
- Molt bé, estimat amic Pirata Malaveu, ara et transformaré en una serp bonica de colors.
El Pirata es va començar arrossegar per terra, fent de serp treient la llengua i fent: tssssstsssstssss. El nan també feia de serp.
- Ara, crec que podries ser un gatet preciós d'aquells tan peluts i manyacs.
El Pirata va començar a caminar com un gatet i a fer miaus dolços i fins. Fent cançonetes amb els miols. Roncant i estirant-se al terra.
- Molt bé, ara seràs un abella d'aquelles que fan mel.
Malaveu, va començar agafar
aire amb el nas i fer el soroll de les abelles: zzzzzz,
zzzzzzzuuuuum....
Van passar molta estona fent diferents animals. Fins que al final, es van estirar al terra iu es van quedar mig adormits. Es van anar despertant a poc a poc, i van tornar a sentir aquella musiqueta suau, que podia cantar fluixet el propi Pirata Malaveu: na, na, nu nu, mmm, mmm.
Se li va acostar el nan màgic,
molt content i rialler, i li ca donar l'últim fragment de la
Pedra del Bon Fer. el Pirata Malaveu, es va posar tant content
que va abraçar al seu nou amic el Nan màgic. I la veu dolça es
va tornar a sentir:
El tercer fragment de la Pedra del Bon fer trobaràs, i de les coses bones te'n recordaràs, Si fa fred, amb la bufanda et taparàs, mai cap crit fort pronunciaràs, el nas ben net i polit sempre tindràs per poder respirar sense mai parar. Relaxar-se el millor que pots fer, per després sentir-se bé.
Tot això és el que t'ha
ensenyat la recerca de la Pedra del Bon Fer.
El Pirata Malaveu, content i trist
a la vegada, es va acomiadar del Nan Màgic, i amb els tres
fragments de la Pedra del Bon Fer, va tornar a endinsar-se a alta
mar, per tornar a l'Illa dels Micos Cridaners, a parlar amb el
Savi dels Mars.
Retorn a l'Illa dels Micos
Cridaners
El camí de tornada la tripulació ja se'l sabia de memòria, per tant, van trigar molt poquet en arribar alte vegada a l'Illa dels Micos Cridaners. El Pirata, de molt bon humor, va dir als seus mariners que un cop acabada aquesta aventura tindrien uns quants dies de vacances. Feia molt temps que El Pirata Malaveu no deia una cosa tant amable com aquesta, tots van estar molt entusiasmants amb la proposta, però primer, havia de saber què li diria el Gran Savi dels Mars.
Va atravessar altre vegada el bosc dels micos, aquests al veure que El Pirata anava amb un somriure d'orella a orella, curiosament, no el van empipar, i fins i tot van deixar de cridar tan espantosament. El Pirata tot cofoi, va arribar fins la barraca de Gran Savi dels Mars. El va trobar, estirat en una amaca prenent el sol, tot escoltant música pausada.
- Bona tarda Gran Savi dels Mars, jo, el Pirata Malaveu he tornat amb els tres fragments de la Pedra del Bon Fer, ara siusplau ajudim a tornar a tenir aquella veu tant bonica i potent.
El Pirata no es va adonar que la veu li havia tornat, tenia la seva veu tan greu, que tan li agradava de tenir.
- Ais, Malaveu, que no te n'has adonat que la veu t'ha tornat?
- Oh! quina meravella, és veritat! Puc parlar, i Cantar!
- Sí, pots tornar a fer tot el que feies abans, però segurament recordes tot el que has après no?
- Crec que sí... - va dir, aquesta vegada tímidament.
- A veure- va dir el Gran Savi dels Mars aixecant-se de la seva amaca- ajuntarem els tres fragments.
Van ajuntar els tres fragments, i van començar a brillar com si fossin d'or, i a través d'aquella resplandor van poder veure totes les aventures del Pirata Malaveu, com si ho haguessin gravat amb una càmera de vídeo.
- Recordes els consells de la Dama del Glaç?
- Sí! em va recomanar que em posés la bufanda quan fes fred, i que no bebés begudes molt fredes ni molt calentes... Quan vaig venir per primera vegada a l'Illa dels micos cridaners, me'n vaig adonar que si crides i parles molt depressa no s'entén res... i
- Molt bé, veig que ho recordes força bé, i recordes el què va passar al Forat del Vent?
- I tant!, vaig aprendre que si no tinc el nas ben net no es pot respirar bé. I a més a més, sempre s'ha de respirar pel nas intentant no pujar les espatlles.
- Caram, estic molt content de tu Pirata Malaveu, crec que quan em retiri seràs el nou Gran Savi dels Mars- va fer una gran rialla- a veure què més?
- M'ha agradat molt anar als Pantans de la Son, m'he relaxat molt i he somiat i imaginat coses molt boniques. He vist que si estàs tranquil et trobes molt millor. I escoltant música també et poden venir coses boniques a la imaginació.
- Estic molt orgullós de tu, Malaveu.
- L'últim fragment l'he trobat a
l'illa de les transformacions, m'ho he passat molt bé fent
diferents activitats amb el Nan Màgic, espero tornar-lo a veure
algun altre dia.
El Gran Savi dels Mars i el Pirata Malaveu, es van quedar mirant-se l'un a l'altre i van somriure.
El Pirata no només havia
recuperat la veu, sinó que havia aprés a cuidar-se-la. També
havia fet nous amics i ara a més de tornar a tenir la veu, havia
aconseguit fer noves amistats.
- Molt bé, estimat amic Malaveu,
si vols, la Pedra del Bon fer te la pots quedar, ella et
recordarà tot el que has après, si alguna vegada ho oblides.
Ara ja pots tornar a navegar tranquil·lament amb els teus
corsaris.
- Moltes gràcies.
I així ho va fer, després d'unes
vacances merescudes el Pirata Malaveu va tornar a navegar amb el
seu vaixell. A partir d'aleshores però, el van conèixer com el
Pirata Bonaveu....
Text d’Imma Gispert Fita
Il·lustrat per Imma Fita Payes